viernes, 3 de febrero de 2012

Tenir normes i límits clars. Posa’ls-hi

Educar els fills suposa ensenyar-los el que està bé i el que no, el que s’ha de fer i el que no, i això és un procés d’aprenentatge que necessita de normes i de límits. Però en posem molts o pocs? Som constants? És a dir, els podem mantenir un dia i un altre fins que s’han après?, són coherents?, el pare i la mare ens posem d’acord a fer les mateixes accions i a aplicar les mateixes conseqüències?  Un “no” és un “no”? Potser aquests dubtes són també les dificultats que ens trobem a l’hora d’educar en els límits.

 

Sabem que és molt important tenir unes normes i límits ben definits, però també sabem que és important donar-los un espai de llibertat per desenvolupar-se. Trobar aquest equilibri pot ser la nostra dificultat, però també ha de ser la nostra prioritat. Els límits que posem els pares als fills, i no al revés, els donen seguretat, estabilitat i autonomia i, per tant, els ajuden a créixer i a madurar. Els límits que posem cada família vénen donats per la societat en què vivim; són els resultats del consensuat del coneixement de professionals i persones adultes. Per tant, canviaran en funció de cada cultura i de cada societat.

Les normes i els límits cal posar-los des de petits i han de ser adequats per a l’edat. Per aquest motiu, aniran canviant i adaptant-se a les diferents etapes i necessitats dels nens, dels adolescents i dels joves. Pere exemple,  variaran respecte a les hores i horaris de dormir, però no en el fet que sempre caldrà menjar de tot. Sempre posarem la norma o el límit sobre la conducta, allò que volem que facin o no facin: el nen no és “dolent”, és dolenta l’acció que acaba de fer. Quan diguem no, ho farem de la forma més concreta possible, sense discursos, i intentarem parlar calmadament, sense cridar. Un cop explicat, podem dir també les conseqüències del no-compliment d’aquesta norma. D’aquesta manera, facilitem l’aprenentatge i evitarem riscos majors. Hem d’estar convençuts que allò que diem es farà. Ells han de confiar en nosaltres. Aquestes normes seran argumentades, raonades i flexibles: si ens hem equivocat, rectificarem.

També hem de saber i tenir present que, per aprendre i respectar les normes i els límits, cal que els deixem temps. Parlem d’un procés d’aprenentatge; per tant, tindrem paciència i no demanarem resultats ràpids.

No hay comentarios:

Publicar un comentario