Expressar les seves emocions. Guia’l

Les emocions no tenen una classificació: no hi ha emocions positives 
ni negatives. Tot el ventall d’emocions existents té una funció adaptativa.
La ira, per exemple, ens empeny a l’acció; la por ens convida a la prudència
i a protegir-nos; la tristesa ens ajuda a assentar internamen el que ens 
va passant; la sorpresa ens orienta davant davant una nova situació, 
i l’alegria ens indueix a la reproducció del succés que ens fa sentir bé.

Ara bé, una cosa és sentir les emocions i l’altra expressar-les. Sentir totes les emocions forma part de la vida, però hem d’aprendre a mostrar-les segons el context; per això, ens cal un aprenentatge. Hem d’aprendre a autocontrolar-nos per a poder escollir el lloc, el moment i la persona amb la qual expressar-nos. Una mal canalització de les emocions ens pot dur a socialitzar-nos amb menys habilitat en l’àmbit extern.

L’expressió de les emocions comença, doncs, des de petits. Hem de potenciar el sentiment de totes les emocions i hem de fer de model d’expressió. D’aquesta manera, els nostres fills tindran una referència de com enfrontar-se als esdeveniments i als reptes de la vida. Els pares funcionem de model i, a partir d’aquí, a través de l’experiència, els nens van formant el seu propi món d’emocions i la seva manera de gestionar-les. El punt de partida és preguntar-nos si oferim als nostres fills els recursos interns necessaris per fer una lectura natural i adequada dels seus sentiments.

Les conseqüències d’un bon aprenentatge en la gestió de les emocions reverteix en un augment del coneixement d’un mateix, l’autoestima, l’assertivitat, l’empatia per a la bona comunicació amb els altres i una major adaptabilitat al medi.