Sentir-se valorat i respectat. Demostra-li-ho

Qui millor pot valorar les persones que el pare i la mare. Aquesta valoració
és imprescindible per poder créixer, relacionar-se amb altres persones de la 
mateixa edat i també per poder  aprendre i sentir que confia en les pròpies possibilitats. Aquesta valoració és la mostra de l’acceptació cap al fill o filla, 
de l’estimació i de la confiança que ens mereix com a persona única, ja que no
som iguals, fet que no vol dir ni millors ni pitjors, sinó diferents. Per això, el respecte es mostra per l’estimació, que cal mostrar sobretot en moments de desànim, que és quan cal fer-la molt evident per encoratjar i afavorir la 
superació de les dificultats.

 

Valorar una persona vol dir que hi ha una acceptació sense condicions; és a dir, mai ha d’estar relacionada ni amb unes habilitats concretes ni amb rendiments escolars, sinó per qui és. La valoració ha d’anar acompanyada per una exigència de progrés, possible, mai segons les comparances amb altres persones de la família o de l’entorn, sinó en relació amb el moment, en la recerca de molts factors que influencien tant aficions, voluntat, motivació i oportunitats. Per això, sols va associada al creixement, la confiança i la millora.

Amb respecte, afecte i ajuda, cal ensenyar a aprendre i tenir un espai per poder prendre decisions de present i de futur, i a la vegada rebre el recolzament necessari per assumir positivament responsabilitats de mica en mica. Aquesta valoració positiva és el fonament imprescindible per tenir una autoimatge i autovaloració positiva, que es rep de les persones properes amb la qual cosa, quan es té aquesta confiança i respecte, es té major seguretat per obrir-se camí, plantejar-se projectes, superar dificultats i millorar les pròpies capacitats i competències.